
A Cadaqués, si us asseieu a la platja, al costat de l’Hostal, podeu veure – a la dreta, al fons, a mig camí – un illot que es troba unit a la terra per un pont amb diverses voltes. És un illot petit amb alguns pins i que s’endinsa al mar, pel cantó obert, d’una manera feréstega. Ignoro si té nom però per a mi sempre ha estat l’Illa Flaubert.
El nom li vaig posar per que la primera vegada que vaig anar a Cadaqués – inicis dels noranta – estava amarat de la lectura d’un llibre. Hi ha llibres que deixen empremta i no saps molt bé per què. Però tinc ben clar de l’Illa Flaubert del Miquel Àngel Riera n’és un d’ells. L’illa de la novel·la era l’illa de Cadaqués. En realitat, jocs de la imaginació, mentre el llegia, l’illa sempre l’havia situat en un lloc indefinit del Maresme. És curiós que no l’hagués associat amb la Mallorca original de l’autor. Però el cert és que, des d’aleshores, es troba a Cadaqués.
Continua llegint





En aquests dies farà boi un any que no ens veiem presencialment. Tot i que ajuda, no és el mateix veure’s a través de la pantalla que sentir-se. Enyoro les nostres xerrades i – tot i que no puguis parlar – les nostres trobades més recents. Passejar plegats, mirar-nos plegats.
En memoria de Vera Rexach