A Cadaqués, si us asseieu a la platja, al costat de l’Hostal, podeu veure – a la dreta, al fons, a mig camí – un illot que es troba unit a la terra per un pont amb diverses voltes. És un illot petit amb alguns pins i que s’endinsa al mar, pel cantó obert, d’una manera feréstega. Ignoro si té nom però per a mi sempre ha estat l’Illa Flaubert.
El nom li vaig posar per que la primera vegada que vaig anar a Cadaqués – inicis dels noranta – estava amarat de la lectura d’un llibre. Hi ha llibres que deixen empremta i no saps molt bé per què. Però tinc ben clar de l’Illa Flaubert del Miquel Àngel Riera n’és un d’ells. L’illa de la novel·la era l’illa de Cadaqués. En realitat, jocs de la imaginació, mentre el llegia, l’illa sempre l’havia situat en un lloc indefinit del Maresme. És curiós que no l’hagués associat amb la Mallorca original de l’autor. Però el cert és que, des d’aleshores, es troba a Cadaqués.
Fa un dies, mentre esperava algú, em vaig trobar al costat d’una de les llibreries de casa repassant els lloms dels llibres. Mentre anava descansant la mirada entre diferents noms i autors se’m va clavar la del nom del Miquel Àngel Riera. No era l’Illa sinó un altre títol que no havia llegit. Empès per la curiositat i fent un apart en d’altres lectures, vaig asseure’m a fora mentre esperava.
Faig un petit incís. El llibre l’Illa Flaubert fa molt de temps que no el trobo a casa. Com passa amb els llibres – i els discs – passen de mà en mà i no tornen al primer tenidor. A diferència d’alguns llibres que tinc, que no són meus i que puc identificar-ne el propietari/a sense dubtar-ho, en tinc d’altres que no sé com es que estan aquí, a casa. Amb els que falten passa el mateix. Alguns no sé quin camí van prendre i l’Illa n’és un d’ells.
Continuem amb la troballa. El llibre, Els déus inaccessibles, comença amb una prosa que evocava alguna cosa. Una manera instimíssima de narrar. En pocs segons s’havia creat una atmosfera única i reconeixible. L’autor de l’Illa em trobava de nou, m’atrapava de nou.
Només afegir que el llibre té una trama pertorbadora que genera incomoditat. A l’hora és d’una bellesa colpidora. S’hi fa present, a més, un paisatge on la vinya hi té protagonisme, un paisatge familiar. No sé si és un llibre que recomanaria. Hi ha llibre o autors que són ben particulars i no pertanyen a l’universal. Però com les muntanyes que precedeixen grans serralades o pics imponents, tenen alguna cosa que a mi, particularment, em crida.