Des de Bell Ville

Fa uns dies, no importa massa quants, m’estava mirant literalment el melic. No sé com hi vaig anar a parar però alguna cosa em va cridar l’atenció. Vaig deixar de veure un melic qualsevol en una panxa qualsevol i hi vaig veure, per primera vegada, nítidament, el vincle amb la mare.

Pot ser perfectament que tingui molt present a la mare en aquests dies. Ens vam poder veure fa molt poc a Vilafranca tot i que, s’ha de dir, fer servir el plural pot ser una il·lusió. L’Alzheimer la té allunyant-se cada dia més i es fa difícil tenir alguna devolució per part seva. La seva mà m’agafava però ja es feia difícil diferenciar la carícia de l’espasme.

Torno al melic i, de cop i volta, se’m va fer present que és el punt de màxima intimitat amb la mare. A través d’ell la mare em va alimentar i donar forma. Vaig estar totalment lligat a ella i el melic me’n dóna testimoni.

Unes setmanes abans de Nadal vaig escriure un correu electrònic en forma de carta. Ja fa temps que ho fem amb un amic amb qui no ens podem veure gaire sovint. En ella ens expliquem novetats, ens preguntem per la situació de l’altre i, com que als dos ens agrada molt llegir, ens comentem algun llibre o autor concret. Val a dir que el meu amic és un lector de biblioteca i li agrada la litúrgia de demanar un llibre, seure i llegir-hi.

En la última carta, deia, li vaig fer arribar un autor que jo no coneixia i que el descrivia com a inquietant. La manera com havia arribat a les meves mans no la tenia clara. M’imagino que va ser a través d’algun article lateral probablement en el diari Página12 d’aquí a l’Argentina. No n’estic segur. Però la seva lectura en va atrapar totalment. Aquesta vegada el llibre no era físic sinó que em vaig descarregar una versió en PDF de la xarxa.

Ja he comentat, en algun altre escrit, que acostumo a tenir lectures paral•leles a les acadèmiques on, d’alguna manera, descanso o m’evadeixo. Amb aquesta no va anar així. Va passar a ocupar la centralitat del dia i no me’l treia de sobre. Era una atmosfera que em tenia captivat, preocupat, enganxat. Vaig acabar-lo coincidint amb la carta i vaig afegir-lo en forma de comentari.

M’agrada llegir. Llegeixo per la preparació de les classes, llegeixo en el marc del doctorat i llegeixo, sens dubte, per plaer. Així com en les lectures, diguem-ne professionals, els llibres són subratllats, marcats i transcrits en notes organitzades, en els que formen part de la lectura desinteressada acostumen a deixar empremtes d’una altre mena.

Ja fa molt de temps que visc a l’Argentina però, a diferència dels milers d’immigrants que mai van poder tornar i es van construir el futur sabent-ho, he pogut mantenir més o menys el vincle amb la meva vida anterior, amb els diferents àmbits familiars, socials i afectius. Aquest vincle, fet de trames antigues, té també un component en la literatura i la possibilitat de llegir en català.

Cada vegada que algú ens visita o nosaltres anem cap all, tenim accés a llibre en català que han anat ampliant la biblioteca. Alguns tenen a veure amb la filosofia més especialitzada – traduccions de clàssics o els darrer treballs del Josep Maria Esquirol – però d’altres son traduccions de la literatura universal així com literatura catalana.