Arxiu de la categoria: Català
Hola Salva, t’estava esperant
Com bé sabies, aquí a l’Argentina, a l’interior de la província de Córdoba, tenim quatre estacions com a Catalunya. Els solsticis i equinoccis tenen sentit. La llargada dels dies està lligada a les estacions i als ritmes de la societat. … Continua llegint
Sobre diputats feixistes i convivència als barris
Benvolgut Salva Escric aquest missatge des del teu ordinador. El nostre se’ns va trencar fa uns mesos i vaig agafar-lo la última vegada que vaig ser per allà. M’agrada. És un ordinador vell, gruixut, fa soroll quan li demanes que … Continua llegint
Un autor inquietant
Unes setmanes abans de Nadal vaig escriure un correu electrònic en forma de carta. Ja fa temps que ho fem amb un amic amb qui no ens podem veure gaire sovint. En ella ens expliquem novetats, ens preguntem per la … Continua llegint
Lectures i vincles
M’agrada llegir. Llegeixo per la preparació de les classes, llegeixo en el marc del doctorat i llegeixo, sens dubte, per plaer. Així com en les lectures, diguem-ne professionals, els llibres són subratllats, marcats i transcrits en notes organitzades, en els … Continua llegint
“Glòria a Déu a dalt del cel i, a la Terra, pau als homes…”
Així comença una de les pregàries cantades més solemnes que es poden sentir a l’església. També és un dels cants que, quan ens reuníem i reunim a casa amb els pares, germans, tiets i cosins cantem amb alegria i, també, … Continua llegint
Fa vint anys que anem junts
No sé ben bé per què, però avui me n’he adonat. Aquesta bicicleta i jo fa vint anys que anem junts. En sóc conscient per que fa el mateix temps que vaig començar a una feina i la bicicleta que … Continua llegint
Alzheimer i Tolstoi
Sempre m’ha agradat Rússia i la seva àrea d’influència. Des de ben petit he somiat amb la ruta de Miquel Strogoff – teníem un còmic de Bruguera a casa – i noms com el del Volga, Irkutsk o Omsk m’eren … Continua llegint
Passejar amb el Salva
Estimat Salva Ara ja fa molt de temps que nos ens podem veure cara a cara. Tant tu com jo sabem de la importància de estar presents, del contacte, dels gestos de proximitat. També fa massa temps que no puc … Continua llegint
L’últim Quatre de vuit
Ara fa quinze anys descarregava el meu últim quatre de vuit. Ho feia perquè, una setmana després, enfilava camí cap a aquestes terres on he viscut els últims anys. Terres que són casa. El Quatre de vuit és un castell … Continua llegint
“Els déus inaccessibles” de Miquel Àngel Riera
A Cadaqués, si us asseieu a la platja, al costat de l’Hostal, podeu veure – a la dreta, al fons, a mig camí – un illot que es troba unit a la terra per un pont amb diverses voltes. És … Continua llegint