Arxiu de la categoria: Perdón por el Ruido
Un autor inquietant
Unes setmanes abans de Nadal vaig escriure un correu electrònic en forma de carta. Ja fa temps que ho fem amb un amic amb qui no ens podem veure gaire sovint. En ella ens expliquem novetats, ens preguntem per la … Continua llegint
Lectures i vincles
M’agrada llegir. Llegeixo per la preparació de les classes, llegeixo en el marc del doctorat i llegeixo, sens dubte, per plaer. Així com en les lectures, diguem-ne professionals, els llibres són subratllats, marcats i transcrits en notes organitzades, en els … Continua llegint
Primera atajada
En julio de este año uno de mis hermanos me acompañaba al aeropuerto de regreso a la Argentina. En la radio, el resultado de las elecciones generales en el Estado Español daba como imposible que la derecha y la extrema … Continua llegint
Contra el “que se jodan” como principio político
Nunca me ha gustado decir “que se jodan”. Tampoco en su traducción en mi idioma, el catalán, que sería “que es fotin!”. Tampoco lo utilicé cuando el inglés era mi lengua de uso. Hay algo en la expresión que ya … Continua llegint
Pensar ya más allá de las fuerzas oscuras del presente
En este tiempo entre seminarios retomo las lecturas y relecturas de Emanuel Levinas. También es un tiempo – más extenso, más indeterminado – de un “entre” maneras de habitar el mundo en comunidad. Entre un mundo que se desmorona y … Continua llegint
“Glòria a Déu a dalt del cel i, a la Terra, pau als homes…”
Així comença una de les pregàries cantades més solemnes que es poden sentir a l’església. També és un dels cants que, quan ens reuníem i reunim a casa amb els pares, germans, tiets i cosins cantem amb alegria i, també, … Continua llegint
¡Mira hacia arriba, por favor!
Desde inicios de abril, con los estudiantes de Filosofía de las escuelas secundarias donde trabajo, tenemos una tarea matinal. Hacia las seis y media de la madrugada miramos en dirección Este antes de que salga el Sol. Lo que vemos, … Continua llegint
Fa vint anys que anem junts
No sé ben bé per què, però avui me n’he adonat. Aquesta bicicleta i jo fa vint anys que anem junts. En sóc conscient per que fa el mateix temps que vaig començar a una feina i la bicicleta que … Continua llegint
Alzheimer i Tolstoi
Sempre m’ha agradat Rússia i la seva àrea d’influència. Des de ben petit he somiat amb la ruta de Miquel Strogoff – teníem un còmic de Bruguera a casa – i noms com el del Volga, Irkutsk o Omsk m’eren … Continua llegint
Finalizando el curso
Diciembre y de nuevo, en el hemisferio sur, andamos cerrando el curso. Un curso que ha sido signado por la pandemia y todas sus consecuencias un año más. Es tiempo de evaluaciones, informes, narrativas y, sobre todo, de mirar hacia … Continua llegint