Catalans pel món és una iniciativa del web interactiu de TV3 en que gent que viu fora de Catalunya explica en primera persona el que passa allà on viu i, de torna, com veu el que pasa allà.
La Karma Peiró m’ha animat a participar-hi i ja hi podeu llegir un parell de posts explicant coses d’aquí baix. Animeu-vos i aneu fent passejadetes també per aquell blog i així ens complementem.
Aquest blog serveix, per una banda, per a que expliquem com són els llocs on actualment vivim i, per altre banda, per a que comentem com vivim tot el que passa a Catalunya des de la distància.
Doncs bé, jo sóc casteller de Sants i, tot i la distància, aquests dies estic molt emocionat ja que la meva colla hem fet el primer castell de nou pisos de la nostre curta història.
Com es fa això de ser casteller a la distància?
Continua llegint
En la linia del treball sobre el “soroll” a la xarxa, m’agradaria parlar d’un web i iniciativa que – encara que ara ja s’ha acabat – em semblen un referent a l’hora d’aprendre a llegir els media. Es tracta del web contrastant.net
Para la asignatura de Metodología de las ciencias sociales preparé un trabajo sobre Internet y lo que he llamado ruido.
Caracterizo como ruido todo lo que actúa como distorsión en la recepción y articulación de la información que manejamos en Internet.
Si lo quereis leer, clicad aquí.
Dins del programa d’Història de la Filosofia del segle XX se’ns ha donat l’oportunitat de fer un petit assaig sobre la lectura d’una sèrie de llibres. D’un d’aquests llibres – Del texto a la Acción del filòsof francès Paul Ricoeur – n’ha sortit el treball que us podeu baixar clicant aquí
“Las grandes preguntas siguen estando ahí aunque carezcamos de respuestas apropiadas. Es incluso un privilegio de la filosofía -y de la teología- plantear preguntas que carecen de respuesta empírica. Lo empírico no lo abarca todo. Hay muchos temas que, aunque no tengan carácter científico, sí tiene significado.
Lo significativo no se agota en lo científico.”
Manuel Fraijó
Aquesta és la resposta que el professor Manuel Fraijó donava al treball – Diós, una final y un diálogo – que vaig presentar en el marc de l’assignatura d’Història de la Filosofia del segle XIX.
Iniciar un espai a la xarxa tirant-se pedres sobre la pròpia teulada potser no és la millor manera de començar. O potser és una manera de demanar disculpes per endavant per sumar una opinió més a les milions – prescindibles? – que podem trobar avui a internet.
