
Com bé sabies, aquí a l’Argentina, a l’interior de la província de Córdoba, tenim quatre estacions com a Catalunya. Els solsticis i equinoccis tenen sentit. La llargada dels dies està lligada a les estacions i als ritmes de la societat. Cap d’any, setmana santa, juny, setembre, Nadal…
La diferència és que ho tenim al revés. He començat escrivint Cap d’any, setmana santa, estiu… i no és així. El cicle anual, la repetició que marca l’agenda, els ritmes, les il·lusions i cansaments està capgirat.
Comença amb un Cap d’any amb una calor sufocant. Preparar-se per vacances o jugar al carrer sense escola. Gener, un mes on tot és tancat i el ritme baixa. Migdiades tòrrides, eternes i quietud. Més endavant arriba el febrer frenètic de retrobaments i inicis. Comença el curs, comences les temporades, tot comença…
Continua llegint







