Estimat Salva<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/africa_vell.png\")
En aquests dies far\u00e0 boi un any que no ens veiem presencialment. Tot i que ajuda, no \u00e9s el mateix veure\u2019s a trav\u00e9s de la pantalla que sentir-se. Enyoro les nostres xerrades i – tot i que no puguis parlar \u2013 les nostres trobades m\u00e9s recents. Passejar plegats, mirar-nos plegats.<\/p>\n\n\n\n
Aprofito aquesta idea per parlar sobre el retrobament. Retrobar-se \u00e9s i ha\nestat de les experi\u00e8ncies m\u00e9s maques a partir de viure lluny. No importa si era\nquan viv\u00edem a Barcelona o ara a l\u2019Argentina. Sempre ens retrobem amb alg\u00fa.<\/p>\n\n\n\n
La imatge \u00e9s recurrent. La selva camerunesa, a l\u2019inici del noranta, tornant\ncap a l\u2019Hospital a Ngobayang on treballava el Rafael. Al creuar quatre cases\npreguntes si encara \u00e9s viu l\u2019Abbe \u2013 no recordo el nom \u2013 amb qui havies\ncompartir vida molts anys enrere. El Rafael diu que li sembla que s\u00ed i es\nsorpr\u00e8n de que us coneixeu.<\/p><\/p>\n\n\n\n
Girem en un trencall i el \u201ctot terreny\u201d t\u00e9 m\u00e9s dificultats per avan\u00e7ar. En\nun moment s\u2019obre una clariana i apareixen alguns nanos. En la clariana es poden\nendevinar algunes cases. El cotxe s\u2019atura i baixem. Davant de l\u2019entrada d\u2019una\nde les cases piquem de mans. \u00c9s curiosa la coincid\u00e8ncia. Aqu\u00ed a l\u2019Argentina\ntamb\u00e9 piquem de mans per avisar a una casa que som a fora. Picar de mans\nanunciant la nostre pres\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Entre la picada de mans i una ombra que s\u2019intueix passen uns segons. Un\nhome gran amb certes dificultats en el caminar surt. Un jove amic se\u2019l mira des\nde fora amb un somriure. La vista s\u2019acostuma a la llum i ens mira.<\/p>\n\n\n\n
Alguna cosa est\u00e0 passant pel seu cap, intenta arrenglerar la imatge que t\u00e9\ndavant. La reconeix per\u00f2 no n\u2019est\u00e0 segur. Poc a poc s\u2019acosta, obre els bra\u00e7os,\nsomriu. T\u00fa, Salva, fa estona que tens l\u2019\u00e0nima a punt.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019abra\u00e7ada \u00e9s llarga, intensa i aquest prec\u00eds moment t\u00e9 alguna cosa d\u2019irreal. Dues persones que s\u2019han constru\u00eft, estimat i enyorat en un altre temps i en un altre espai, es retroben. El temps fa una pausa.<\/p>\n\n\n\n
El que segueix forma part dels petits rituals que tots hem pogut viure\nalguna vegada. Presentaci\u00f3 dels nous \u2013 en el meu cas un fill de la teva germana\nde llet \u2013 i tornar-se a abra\u00e7ar per estar segurs de que ho estem vivint. Oferir alguna cosa per menjar i beure i\ncomen\u00e7ar a compartir un nou temps que aportar\u00e0 un nou v\u00edmet a una relaci\u00f3\nconstru\u00efda amb amor. Com sempre a l\u2019\u00c0frica que ens has fet viure, la primera\nporci\u00f3 de la beguda es tira a terra oferint-la als que ja no hi s\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n
El Rafael comenta que \u00e9s moment de marxar per aprofitar les hores de llum i\nd\u00f3na inici al ritual d\u2019acomiadament. No ens hi estendrem gaire. Potser nom\u00e9s\ndirem que acomiadar-se \u00e9s empla\u00e7ar-se cap al proper retrobament. Les paraules\nque vau dir continuen presents. Com a creients us vau empla\u00e7ar fins la propera\no, directament, \u00abon se retrouvament au ciel\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 vol dir retrobar-se<\/strong>?<\/p>\n\n\n\n En qualsevol moment un sempre est\u00e0 amb s\u00ed mateix. Tot i que hi podem pensar\namb sorpresa. Com \u00e9s que jo s\u00f3c el mateix que fa cinc minuts? O mig any? O deu\nanys? Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta petita perplexitat, podem quasi afirmar una\ncerta continu\u00eftat. <\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, les trobades amb els altres sempre estan separades per intersticis,\nper discontinu\u00eftats en l\u2019espai i en el temps. Aquestes discontinu\u00eftats poden\nser breus o formar periodicitats que marquen un devenir: el llevar-se amb la\nparella, els de casa; companys de feina, els nanos si som professors, els\ndependents dels comer\u00e7os que freq\u00fcentem. El retrobaments s\u00f3n petits i ens\norganitzen el dia a dia.<\/p>\n\n\n\n Els retrobaments poden ser inesperats o b\u00e9 els llargament enyorats. Aquests \u00faltims son els que es marquen com a senyals en la nostre pell. Aquella irrealitat inicial, aquell adonar-se que no \u00e9s imaginaci\u00f3. L\u2019olor, la sensaci\u00f3 d\u2019espai, el tacte, el ser-ne conscients. <\/p>\n\n\n\n Salva, anem acumulant ganes y enyor fins al proper moment d\u2019irrealitat.<\/p>\n\n\n\n Una abra\u00e7ada transoce\u00e0nica<\/p>\n\n\n\n PD: La imatge \u00e9s del documental de Pasolini, “Appunti per un’Oriestade Africana” (1972) <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estimat Salva En aquests dies far\u00e0 boi un any que no ens veiem presencialment. Tot i que ajuda, no \u00e9s el mateix veure\u2019s a trav\u00e9s de la pantalla que sentir-se. Enyoro les nostres xerrades i – tot i que no … Continua llegint