![\"\"](\"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/funeralpety.jpeg\")
<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
A principis dels anys noranta l’hero\u00efna causava estralls entre joves de la meva generaci\u00f3. Fam\u00edlies afectades i tristes intentaven acompanyar-los en un cam\u00ed horrible. Un d\u2019aquests nanos acostumava a estar a la pla\u00e7a que hi ha davant de la parr\u00f2quia de Crist Rei al barri barcelon\u00ed de la Sagrera. En aquell temps, el meu tiet Salva n\u2019era el capell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
El\nSalva, en la seva bondat en tota l\u2019extensi\u00f3 del terme, baixava\ncada dia a la pla\u00e7a a fer-los companyia i xerrar una estona. Si\npodia, tamb\u00e9 els donava un cop de m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Dissortadament, en una nit d\u2019abstin\u00e8ncia, aquest nano va amena\u00e7ar i retenir al Salva durant hores que es van convertir en un infern. La situaci\u00f3 va portar-lo a la pres\u00f3 i a partir d\u2019aquell moment el Salva va visitar-lo cada setmana. Nom\u00e9s ell. Quan va sortir de la pres\u00f3 nom\u00e9s el Salva l\u2019estava esperant. Quan van haver de trucar a alg\u00fa a conseq\u00fc\u00e8ncia de la sobredosis el va matar, va ser al Salva. A l\u2019enterrament, com va explicar amb la mirada tacada pel dol, nom\u00e9s hi era ell.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta\nintroducci\u00f3 em serveix per comentar una piulada de l\u2019Agueda\nQuiroga a rel de l’assassinat del professor franc\u00e8s que va compartir\nuna caricatura de Mahoma. En la piulada, a partir d\u2019una imatge del\nfuneral oficial amb Macron al costat del f\u00e8retre, diu que no pot\ndeixar de pensar que hi falta un altre ta\u00fct en la imatge. Podeu\nllegir aqu\u00ed la piulada sencera:<\/p>\n\n\n\n
\u00abLlevo desde ayer viendo las im\u00e1genes del funeral de Samuel Paty. Y no puedo dejar de pensar en que falta un ata\u00fad al lado, el del ni\u00f1o de 18 a\u00f1os que lo mat\u00f3 y muri\u00f3 abatido por la polic\u00eda en el mismo momento. Fracaso de todos, una vez m\u00e1s.\u00bb <\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n
En\nJos\u00e9 Luis Mart\u00ed, professor de la UPF, en la seva repiulada comenta\nque, tot i ser impossible sentir empatia per l\u2019assass\u00ed, tot i ser\nimpossible no condemnar-lo com a assass\u00ed, la imatge dels dos ta\u00fcts\njunts hauria donat un missatge d\u2019una societat que perdona, d\u2019una\nsocietat que pensa el dret penal com a reparaci\u00f3 i no com a\nvenjan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
M\u2019he\nsumat a la conversa i he aportat el record de la carta\nque Raquell Rull<\/a>, educadora social de Ripoll, va fer sobre els\njoves que van perpetrar els atemptats de la Rambla.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 vol dir pensar en la possibilitat de posar els dos ta\u00fcts junts?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Derrida\nescriu que \u00ab… el perd\u00f3n solo perdona lo imperdonable\u00bb. L\u2019acte\nde l\u2019assass\u00ed \u00e9s imperdonable, \u00e9s el mal absolut. El pensador\nfranc\u00e8s afegeix que, en \u00faltima inst\u00e0ncia nom\u00e9s podria perdonar la\nv\u00edctima. En aquest cas, com a la Rambla o com a altres casos, la\nv\u00edctima precisament ja no hi \u00e9s. \n<\/p>\n\n\n\n
Posar\nels dos ta\u00fcts junts podria voler dir que \u2013 com a societat \u2013\npotser volem comprendre tant de mal. Que lluny de pensar que hi ha un\nmal un\u00edvoc, f\u00e0cilment a\u00efllable, identificable, potser hi ha\nconstruccions que \u2013 conjuntament \u2013 podr\u00edem abordar. Potser\nvoldria dir que no volem construir des de la venjan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
Evidentment\ncosta molt assumir aquesta imatge. Com a moltes persones que han\ncomentat a la xarxa \u2013 m\u00e9s enll\u00e0 dels insults – probablement se\u2019m\nregiraria l\u2019est\u00f3mac. El dolor es massa fort. Per\u00f2 aqu\u00ed \u00e9s on es\ntorna a fer present Derrida o, en el comentari del professor Mart\u00ed,\nel que ens aporta Tolstoi.<\/p>\n\n\n\n
La\nimatge dels dos ta\u00fcts podria significar el perd\u00f3, el retrobament,\nel pensar la cohabitaci\u00f3 amb el diferent com all\u00f2 que ens fa\nhumans. No hauria de significar equiparar v\u00edctima i victimari.\nCompartim el ser vulnerables i tots necessitem dels altres per viure.\n<\/p>\n\n\n\n
El que li han fet a aquest professor \u00e9s imperdonable. El que ens han fet com a comunitat educativa \u00e9s imperdonable. Moltes accions ancorades en la venjan\u00e7a que s\u2019estan produint ara mateix s\u00f3n imperdonables. \u00bfPodria la imatge dels dos ta\u00fcts millorar-nos com a societat, com a comunitat?<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A principis dels anys noranta l’hero\u00efna causava estralls entre joves de la meva generaci\u00f3. Fam\u00edlies afectades i tristes intentaven acompanyar-los en un cam\u00ed horrible. Un d\u2019aquests nanos acostumava a estar a la pla\u00e7a que hi ha davant de la parr\u00f2quia … Continua llegint