{"id":219,"date":"2020-02-29T19:19:02","date_gmt":"2020-02-29T22:19:02","guid":{"rendered":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/?p=219"},"modified":"2020-02-29T19:39:14","modified_gmt":"2020-02-29T22:39:14","slug":"mestres-de-lacolliment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/mestres-de-lacolliment\/","title":{"rendered":"Mestres de l’acolliment"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Preparant el foc<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Fa uns mesos vam tenir a casa, a l\u2019Argentina, la visita d\u2019uns bons amics del cant\u00f3 d\u2019all\u00e0. Fa pocs dies vam ser a casa dels familiars del meu germ\u00e0 en altres latituds. S\u00f3n unes visites que em donen peu per pensar en la idea d\u2019acolliment. No \u00e9s un tema menor la manera en que ens relacionem amb l\u2019altre, amb els altres. <\/p>\n\n\n

En la vetlla del pare, el que m\u00e9s destacaven com a caracter\u00edstica principal era la seva capacitat de ser amfitri\u00f3, d\u2019acollir. I no nom\u00e9s l\u2019acolliment com a un fet necessari sin\u00f3 que ho gaudia plenament. Era feli\u00e7 quan podia rebre gent a casa. <\/p>\n\n\n

Des de ben petits hem vist passar gent molt diversa per Cal Manlleva. Des\ndels primers jugadors d\u2019hoquei als llunyans setanta a membres de la fam\u00edlia Argentina\nl\u2019any passat. Des dels primers Sant\nEsteve<\/em> amb tota la fam\u00edlia Torres despr\u00e9s de la mort de l\u2019\u00e0via fins els\npartits del Bar\u00e7a on quasi hi havia tercera graderia. <\/p>\n\n\n\n

No nom\u00e9s el pare ho buscava. La mare \u00e9s i ha estat una orella privilegiada.\nSempre ha tingut temps per escoltar, aconsellar i acompanyar a qui ho demanava.\nEncara avui, quan sortim a passejar per la vila, hi ha gent que la para i li\ncomenta qualsevol an\u00e8cdota en que ella es va fer present. Els dinars familiars,\nels de cosins, els del pernil, els de la Federaci\u00f3, cal\u00e7otades v\u00e0ries han\nomplert la casa de vida.<\/p>\n\n\n\n

Cal afegir un tercer element que \u00e9s i ha estat puntal a casa: el tiet\nSalvador. El Salva \u00e9s un moss\u00e8n que ha fet de l\u2019acolliment la seva manera de\nviure. Acollir a l\u2019altre, els molts altres. Sempre m\u2019han semblat herois tots\naquells noms de desconeguts que donaven sentit a diferents biografies que\nm\u2019explicava. S\u00f3n moltes les persones que van rebre el seu escalf en tota la\nseva traject\u00f2ria:  a la Trinitat, al\nCamerun, al Cornell\u00e0 m\u00e9s combatent, al servei d\u2019immigrants  de la di\u00f2cesi, a la Sagrera i, finalment, al\nbarri del Bes\u00f2s amb la comunitat de Sant Paul\u00ed. Persones vingudes d\u2019arreu\ntrobaven aixopluc al seu costat. Encara avui, a la resid\u00e8ncia on viu, li canvia\nla cara quan d\u00f3na cabuda a ponts de trobada entre amics que abans no es\nconeixien. La seva petita habitaci\u00f3 com a \u2013 permeteu-me utilitzar altre cop\naquesta paraula tan maca \u2013 aixopluc per trobar-nos. Acollint la trobada.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 vol dir acollir?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Davant els discursos de la por a l\u2019altre<\/em>,\nacollir significa donar-li cabuda, reconeixement. De fet, compartim la\nfragilitat i la intemp\u00e8rie com a persones. Els desitjos, els records i les pors\ndonen forma a all\u00f2 que anomenem hum\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

Levinas, el fil\u00f2sof jueu d\u2019origen litu\u00e0 afincat a Fran\u00e7a , ens pot ajudar a\npensar aquest altre<\/em>. A les p\u00e0gines d\u2019Otro modo que ser[1]<\/strong><\/a> <\/em>trobem\nel seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

En la proximidad, lo absolutamente otro, el Extranjero que \u201cyo no he concebido ni alumbrado\u201d lo tengo ya en los brazos, ya lo llevo, seg\u00fan una f\u00f3rmula b\u00edblica, \u201cen mi seno como la nodriza lleva al ni\u00f1o al que da de amamantar\u201d. No tiene ning\u00fan otro sitio, no es aut\u00f3ctono, sino desenraizado, ap\u00e1trida, no-habitante, expuesto al fr\u00edo y al calor de las estaciones. Encontrarse reducido a recurrir a m\u00ed, eso es lo que significa ser ap\u00e1trida o extranjero por parte del pr\u00f3jimo. Eso me incumbe. (Levinas, 1987:154)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Eso me incumbe. <\/em>Abans de\nque pugui decidir si obro o no una porta per acollir ja estic tocat. La porta\n\u00e8tica que obra Levinas \u00e9s un desafiament. Abans de la meva llibertat individual\nper triar ja tinc una demanda irrecusable que m\u2019obliga a tenir-la en compte. S\u00f3c\nun \u00e9sser hum\u00e0 degut a l\u2019altre<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s poca cosa el que ens proposa per pensar. M\u00e9s a prop \u2013 en l\u2019espai i en\nel temps \u2013 el Josep Maria Esquirol aprofundeix en aquesta proposta. Al seu\nllibre, La pen\u00faltima bondat[2]<\/strong><\/a>, <\/em>hi\ntrobem aquest passatge:<\/p>\n\n\n\n

Sentir la vulnerabilitat <\/em> pr\u00f2pia i aliena (l\u2019ombra de la indig\u00e8ncia, de la intemp\u00e8rie, del sofriment i de la mort) du a l\u2019empara<\/em>, es a dir, a la cura i la protecci\u00f3 dels altres i d\u2019un mateix. La resist\u00e8ncia <\/em>i la generositat<\/em> s\u00f3n les manifestacions principals d\u2019aquesta tend\u00e8ncia ag\u00e0pica horitzontal, que solem anomenar bondat, <\/em>per\u00f2 que pot desplegar-se en m\u00faltiples dimensions, com, per exemple, en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, des de les lluites per l\u2019emancipaci\u00f3 i la just\u00edcia social fins al comprom\u00eds per la comunitat fraterna. (Esquirol, 2018:45)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Empara, generositat.. bondat.<\/em> T\u00e9 molta for\u00e7a l\u2019aparici\u00f3 de la bondat. I\napareix lligada a l\u2019empara vers l\u2019altre. No \u00e9s una decisi\u00f3 ni un seguiment de\ncap valor apr\u00e8s. Ve de sentir la vulnerabilitat com a condici\u00f3 humana. Aquesta\nvulnerabilitat ens iguala en sentir horitzontal. Acollim i ens acollim. Ens\ndonem empara, aixopluc. Tenim cura els uns del altres.<\/p>\n\n\n\n

Una generaci\u00f3 admirada<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La generaci\u00f3 dels pares sempre m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3. Han tingut\nl\u2019oportunitat de veure episodis i moments de la Historia fascinants. Van\ncr\u00e9ixer en una postguerra miserable y van viure, entre altres moments\nsignificatius, el q\u00fcestionament que van significar els seixanta. Van fer-se i\nsentir-se protagonistes de la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria col\u00b7lectiva. <\/p>\n\n\n\n

En aquest protagonisme van donar-se els uns als altres. La generositat i\nl\u2019acolliment eren la norma. No vull idealitzar un moment hist\u00f2ric ni\npresentar-lo com a homogeni. Per\u00f2 s\u00ed hi ha , en una manera de viure que deixa\nempremta, elements per trobar-los. Si mirem moltes de les iniciatives\npol\u00edtiques, culturals o pedag\u00f2giques que tenen pes avui, moltes d\u2019elles arrelen\nen aquesta generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u2019atreveixo a suggerir la lectura d\u2019uns llibres per poder ampliar i con\u00e8ixer\nmillor aquest moment hist\u00f2ric. Per una q\u00fcesti\u00f3 de proximitat i estima \u2013\nentenent que hi ha mols altres llibres molt recomanables –  m\u2019atreveixo a suggerir-ne dos: El primer \u00e9s\nde dues mestres \u2013 tamb\u00e9 amigues \u2013 que expliquen els moviments de renovaci\u00f3\npedag\u00f2gica que hi va haver als seixanta al barri de Sants. Guixos inquiets[3]<\/strong><\/a><\/em>\nde l\u2019Assumpta Sogas i l\u2019Anna Mar\u00eda Torrent. El segon, tot i que dedicat al m\u00f3n\ncasteller, ens apropa \u2013 en el cas que ens ocupa –  als moviments socials i les disputes que van\nviure sobre tot en els anys setanta. Es tracta de Castells:, una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit[4]<\/strong><\/a><\/em>\ndel tamb\u00e9 bon amic Miquel Botella.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tornem als pares. L\u2019acollir \u00e9s donar-se. Donar el temps, l\u2019estima, l\u2019orella,\nl\u2019espatlla, el somriure. La generositat de construir amb l\u2019altre.<\/em> Si pensem en el que vol dir mestratge, ser mestre, els\npares i el Salva han fet mestratge d\u2019aquesta acollida. Han mostrat cam\u00ed i ho\nhan fet conjugant el dir i el fer. <\/p>\n\n\n\n

Aquestes l\u00ednies nom\u00e9s s\u00f3n per fer-ne homenatge i per que b\u00e9 de gust fer-ho.\n
<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a>Levinas,\nE (1987) De otro modo que ser o m\u00e1s all\u00e1\nde la esencia<\/em>. Salamanca. S\u00edgueme <\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a>J.M.\nEsquirol (2018) La pen\u00faltima bondat.\nAssaig sobre la vida humana. <\/em>Barcelona. Quaderns crema<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a>A. Sogas i A.M. Torrent (2015) Guixos inquiets: La renovaci\u00f3 pedag\u00f3gica, a\nfinals dels anys seixanta, a Sants, Hostafrancs i la Bordeta.<\/em> Barcelona.\nSecretariat d\u2019Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> M. Botella (2018) Castells: una historia d\u2019\u00e8xit. <\/em>Barcelona. Gal\u00e0xia Gutemberg<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns mesos vam tenir a casa, a l\u2019Argentina, la visita d\u2019uns bons amics del cant\u00f3 d\u2019all\u00e0. Fa pocs dies vam ser a casa dels familiars del meu germ\u00e0 en altres latituds. S\u00f3n unes visites que em donen peu per … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":212,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,10],"tags":[],"class_list":["post-219","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catala","category-perdon-por-el-ruido"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=219"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/219\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":233,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/219\/revisions\/233"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media\/212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}