Arxiu de l'autor: Xavi
Pensar ya más allá de las fuerzas oscuras del presente
En este tiempo entre seminarios retomo las lecturas y relecturas de Emanuel Levinas. También es un tiempo – más extenso, más indeterminado – de un “entre” maneras de habitar el mundo en comunidad. Entre un mundo que se desmorona y … Continua llegint
“Glòria a Déu a dalt del cel i, a la Terra, pau als homes…”
Així comença una de les pregàries cantades més solemnes que es poden sentir a l’església. També és un dels cants que, quan ens reuníem i reunim a casa amb els pares, germans, tiets i cosins cantem amb alegria i, també, … Continua llegint
¡Mira hacia arriba, por favor!
Desde inicios de abril, con los estudiantes de Filosofía de las escuelas secundarias donde trabajo, tenemos una tarea matinal. Hacia las seis y media de la madrugada miramos en dirección Este antes de que salga el Sol. Lo que vemos, … Continua llegint
Fa vint anys que anem junts
No sé ben bé per què, però avui me n’he adonat. Aquesta bicicleta i jo fa vint anys que anem junts. En sóc conscient per que fa el mateix temps que vaig començar a una feina i la bicicleta que … Continua llegint
Reflexiones preliminares a la Bimodalidad en los Institutos de Formación Docente
El próximo cuatro de abril comenzaremos, en los Institutos de Formación Docente (IFD) de la provincia de Córdoba, el curso 2022. Lo comenzaremos en un formato que recibe el nombre de Bimodalidad. Este nombre indica que tendremos una modalidad que … Continua llegint
Alzheimer i Tolstoi
Sempre m’ha agradat Rússia i la seva àrea d’influència. Des de ben petit he somiat amb la ruta de Miquel Strogoff – teníem un còmic de Bruguera a casa – i noms com el del Volga, Irkutsk o Omsk m’eren … Continua llegint
Finalizando el curso
Diciembre y de nuevo, en el hemisferio sur, andamos cerrando el curso. Un curso que ha sido signado por la pandemia y todas sus consecuencias un año más. Es tiempo de evaluaciones, informes, narrativas y, sobre todo, de mirar hacia … Continua llegint
Passejar amb el Salva
Estimat Salva Ara ja fa molt de temps que nos ens podem veure cara a cara. Tant tu com jo sabem de la importància de estar presents, del contacte, dels gestos de proximitat. També fa massa temps que no puc … Continua llegint
L’últim Quatre de vuit
Ara fa quinze anys descarregava el meu últim quatre de vuit. Ho feia perquè, una setmana després, enfilava camí cap a aquestes terres on he viscut els últims anys. Terres que són casa. El Quatre de vuit és un castell … Continua llegint
“Els déus inaccessibles” de Miquel Àngel Riera
A Cadaqués, si us asseieu a la platja, al costat de l’Hostal, podeu veure – a la dreta, al fons, a mig camí – un illot que es troba unit a la terra per un pont amb diverses voltes. És … Continua llegint