{"id":407,"date":"2022-08-08T15:48:32","date_gmt":"2022-08-08T18:48:32","guid":{"rendered":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/?p=407"},"modified":"2022-08-08T15:49:20","modified_gmt":"2022-08-08T18:49:20","slug":"gloria-a-deu-a-dalt-del-cel-i-a-la-terra-pau-als-homes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/gloria-a-deu-a-dalt-del-cel-i-a-la-terra-pau-als-homes\/","title":{"rendered":"\u201cGl\u00f2ria a D\u00e9u a dalt del cel i, a la Terra, pau als homes\u2026\u201d"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/a>
Escultura d’en Josep Llimona – Bas\u00edlica de Santa Maria a Vilafranca. FOTO: Enric<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aix\u00ed comen\u00e7a una de les preg\u00e0ries cantades m\u00e9s solemnes que es poden sentir a l\u2019esgl\u00e9sia. Tamb\u00e9 \u00e9s un dels cants que, quan ens reun\u00edem i reunim a casa amb els pares, germans, tiets i cosins cantem amb alegria i, tamb\u00e9, amb una bona dosis d\u2019humor al recordar el repic de campanes que el solia precedir.<\/p>\n\n\n\n

A casa, la mare sempre ha estat de \u201cCa la missa\u201d, activa a la parr\u00f2quia en totes les seves vessants i una fidel compromesa amb l\u2019altre. En canvi, el pare, venint d\u2019una tradici\u00f3 pagesa m\u00e9s desconfiada, no ho va ser mai de creient. Tot i aix\u00f2, hi havia alguns dies del calendari en que sempre l\u2019acompanyava a l\u2019esgl\u00e9sia. I no nom\u00e9s l\u2019acompanyava, sin\u00f3 que quan era all\u00e0 participava amb els cants com el que m\u00e9s. Els germans tampoc hem sortit creients per\u00f2 tamb\u00e9 hem sabut trobar els moments per acompanyar a la mare.<\/p>\n\n\n\n

El \u201cGl\u00f2ria\u201d, d\u2019alguna manera, b\u00e9 a situar-nos en aquest punt: una preg\u00e0ria que t\u00e9 un sentit religi\u00f3s a la qual li hem donat un motiu de germanor. Tamb\u00e9, ho he de dir, a vegades feia \u201cenfadar\u201d a la mare per que deia que ens en enfum\u00edem. Ho deia per\u00f2 conscient de que cantar-lo plegats ens unia i ens uneix.<\/p><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Alzheimer \u00e9s implacable amb qui el pateix i amb qui l\u2019envolta. Toca mecanismes del cervell que encara desconeixem que fan que la persona que el pateix es desdibuixi. Que al cap de tres minuts no recordis un fet rellevant \u00e9s desconcertant. Que la quotidianitat no estigui assegurada i que la continu\u00eftat – que ens d\u00f3na la comprensi\u00f3 del m\u00f3n \u2013 jugui cont\u00ednuament amb tu, \u00e9s de pel\u2022l\u00edcula de terror.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, en aquest desconeixement hi trobem una cosa ben singular: la m\u00fasica. La mare pot no recordar qui ha estat amb ella en els \u00faltims deu minuts per\u00f2, i aix\u00f2 \u00e9s fascinant, \u00e9s capa\u00e7 de cantar un llarg repertori de m\u00fasica popular catalana sense cap problema i aportant, a m\u00e9s, versions que v\u00e9nen directament d\u2019un passat remot.<\/p>\n\n\n\n

Aquests dies, de bon mat\u00ed, hem cantat can\u00e7ons d\u2019un ample repertori que van des del \u201csi tu vas al cel amb patinet\u201d, \u201cles tres pometes\u201d o \u201cles dotze van tocant\u201d fins, \u00e9s clar, al \u201cGl\u00f2ria\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Fa pocs dies, una ve\u00efna de tota la vida se\u2019m va acostar i em va dir que dies enrere s\u2019havia emocionat. Em va comentar que estava estenent roba i que, de sobte, ens va sentir cantar. Ens va sentir cantar precisament el \u201cGl\u00f2ria\u201d i, en acabar-lo, ens va sentir fer un esclat d\u2019aplaudiments. Ens va sentir riure entre la trapelleria i el goig de cantar junts. Ens va sentir sent feli\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n

\u201c…i en la Gl\u00f2ria de D\u00e9u pare, amen\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00ed comen\u00e7a una de les preg\u00e0ries cantades m\u00e9s solemnes que es poden sentir a l\u2019esgl\u00e9sia. Tamb\u00e9 \u00e9s un dels cants que, quan ens reun\u00edem i reunim a casa amb els pares, germans, tiets i cosins cantem amb alegria i, tamb\u00e9, … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,5,10],"tags":[],"class_list":["post-407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-catala","category-perdon-por-el-ruido"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=407"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":409,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407\/revisions\/409"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}