{"id":393,"date":"2022-04-15T16:04:08","date_gmt":"2022-04-15T19:04:08","guid":{"rendered":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/?p=393"},"modified":"2022-04-15T16:19:01","modified_gmt":"2022-04-15T19:19:01","slug":"fa-vint-anys-que-anem-junts","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/fa-vint-anys-que-anem-junts\/","title":{"rendered":"Fa vint anys que anem junts"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

No s\u00e9 ben b\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 avui me n\u2019he adonat. Aquesta bicicleta i jo fa vint anys que anem junts. En s\u00f3c conscient per que fa el mateix temps que vaig comen\u00e7ar a una feina i la bicicleta que tenia llavors \u2013 amb la cadireta per portar els nanos \u2013 me la van robar a fora.<\/p>\n\n\n\n

Vaig anar a comprar-ne una amb el requisit de que fos compacta, forta i que, si me la robaven com les cinc anteriors, no em fes massa \u00abmal\u00bb. Per tant, el preu tamb\u00e9 no havia de ser una gran despesa.<\/p>\n\n\n\n

Tot aquest inici t\u00e9 com a escenari Barcelona i potser cal dir-hi alguna cosa m\u00e9s. Als inicis, a Vilafranca, hi he tingut v\u00e0ries bicicletes al llarg de la meva vida i algunes les recordo especialment. La primera BH, m\u00e9s petita que les \u00abTorrot\u00bb dels meus germans grans i, impossible d’oblidar, la primera Bicicross gentilesa dels castellers de Vilafranca. En aquella \u00e8poca \u2013 anys setanta \u2013 la canalla castellera ten\u00edem molts regals.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s endavant, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de tots els germans ens vam comprar una bici de carreres. La f\u00e8iem servir tots. En tinc molts records de les pujades i baixades pel Pened\u00e8s. Recordo sempre especialment el \u00abTomb de Font-Rub\u00ed\u00bb.<\/p><\/p>\n\n\n\n

Com a adolescent, coincidint en aquest temps, vaig heretar la vella bicicleta de l\u2019avi. Tota rovellada, li vaig arreglar les rodes, canviar el seient i la vaig fer servir fins que me\u2019n vaig anar a viure a Barcelona. Encara ara est\u00e0 penjada al magatzem de casa amb la seva antiga matr\u00edcula: 426.<\/p>\n\n\n\n

A Barcelona vaig tardar ben b\u00e9 un any i mig abans de decidir-me a tenir-ne una. Recordo perfectament quan la vaig comprar \u2013 de \u00absegona m\u00e0\u00bb – i com va ser la sensaci\u00f3 al sortir als carrers. Una ciutat tan hostil per la bicicleta \u2013 anys noranta \u2013 va ser com un rampell de llibertat c\u00f3rrer pels seus carrers. Al tenir-la per primer cop vaig anar fins al Trencaones del Port sense deixar de pedalejar quasi en \u00e8xtasi.<\/p>\n\n\n\n

Com d\u2019altres bicis, als carrers de Barcelona \u2013 no s\u00e9 com \u00e9s ara \u2013 tenien tend\u00e8ncia a \u00abdesapar\u00e8ixer\u00bb. Fins a cinc vegades vaig tenir aquella sensaci\u00f3 de frustraci\u00f3. En dues ocasions, fins i tot, van tenir la gentilesa de deixar el \u00abcandau\u00bb penjat de l\u2019arbre o fanal on l\u2019havia lligada. Aquesta va ser la primera.<\/p>\n\n\n\n

Fet aquest rep\u00e0s, la bici que veieu a la foto tot i ser barcelonina, encara \u00e9s amb mi. Fins que no vam venir a viure a l\u2019Argentina, va fer molts quil\u00f2metres per diferents zones de Barcelona. De Sants al centre, a la vila ol\u00edmpica, al Forum, a Joanic, al Raval. A diferents oficines d\u2019un banc en el que vaig treballar. Bicicleta amunt i avall veien com apareixien el carrils bicis del Paral\u00b7lel, de Diputaci\u00f3 i Consell de Cent. El de la Gran Via, etc.<\/p>\n\n\n\n

Quan vam venir cap aqu\u00ed l\u2019an\u00e0vem a deixar. Era impossible enviar-la per vaixell, pens\u00e0vem. La veritat \u00e9s que la fama d\u2019estafadors de la gent del transport en el Port ens la van demostrar. Vam demanar pressupost i ens van dir tant per metre c\u00fabic. Assumint el que ten\u00edem pressupostat vam fer els paquets incloent-hi la bici. Tres metres c\u00fabics i mig mesurats al mil\u00edmetre. Ells, \u00abm\u00e9s h\u00e0bils\u00bb, amb la mercaderia ja entregada en van comptar deu. La bici n\u2019ocupava dos!<\/p>\n\n\n\n

En fi, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, la bici fa temps que roda per la ciutat que ens acull aqu\u00ed a l\u2019Argentina. Li he canviat rodes, pneum\u00e0tics, canvis \u2013 amb el que costa ja que nos s\u00f3n els mateixos sistemes \u2013 per\u00f2 ella continua funcionant. A les diferents bicicleteries on l\u2019han tractada sempre els ha cridat l\u2019atenci\u00f3. \u00c9s diferent.<\/p>\n\n\n\n

M\u2019agrada la imatge d\u2019un senyor gran amb gorra i ben tapadet que es mou pels diferents carrers de la ciutat. \u00c9s una imatge quotidiana en els nostres carrers. I no nom\u00e9s senyors grans, tamb\u00e9 homes i dones de totes les edats que fan servir la bicicleta com a vehicle de transport.<\/p>\n\n\n\n

<\/a> De fet, potser com a un homenatge doble, la imatge que em ve al cap \u00e9s la del Sean Connery a la pel\u00b7l\u00edcula \u00abFinding Forrester\u00bb <\/em>en el moment que va en bicicleta pels carrers de Nova York. Hi ha una est\u00e8tica d\u2019una bellesa inquietant en el gest, en la composici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, llarga vida a les bicicletes en totes les seves variants i molts records per totes aquelles que ens han acompanyat. Per molts anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No s\u00e9 ben b\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 avui me n\u2019he adonat. Aquesta bicicleta i jo fa vint anys que anem junts. En s\u00f3c conscient per que fa el mateix temps que vaig comen\u00e7ar a una feina i la bicicleta que … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,10],"tags":[],"class_list":["post-393","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-perdon-por-el-ruido"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/393","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=393"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/393\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":397,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/393\/revisions\/397"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}