{"id":374,"date":"2021-12-11T16:15:07","date_gmt":"2021-12-11T19:15:07","guid":{"rendered":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/?p=374"},"modified":"2021-12-11T16:19:20","modified_gmt":"2021-12-11T19:19:20","slug":"alzheimer-i-tolstoi","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/alzheimer-i-tolstoi\/","title":{"rendered":"Alzheimer i Tolstoi"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Sempre\nm\u2019ha agradat R\u00fassia i la seva \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia. Des de ben\npetit he somiat amb la ruta de Miquel Strogoff \u2013 ten\u00edem un c\u00f2mic\nde Bruguera a casa – i noms com el del Volga, Irkutsk o Omsk m\u2019eren\nfamiliars. Un dels primers llibres que vaig llegir era \u2013 \u00e9s,\nencara el tinc aqu\u00ed, a les planures argentines – \u00abContes i faules\u00bb\nde Tolstoi. El vaig llegir moltes vegades i el hi vaig llegir als\nmeus nanos quan eren ben petits.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s\nendavant, ja a l\u2019adolesc\u00e8ncia, la Rosa \u2013 la meva cosina gran,\nprincipal traficant de llibres i discos \u2013 em va deixar \u00abCaminant\npel m\u00f3n\u00bb de M\u00e0xim Gorki. Un llibre preci\u00f3s i que posaria en una\nllista de llibres recomanables. Potser la tendresa de la mem\u00f2ria hi\njuga a favor. Tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca vaig assistir \u2013 durant la\nSetmana Cultural que s\u2019organitzava en el meu Institut, l\u2019Eugeni\nd\u2019Ors de Vilafranca – a una xerrada que va fer la Txell Juncosa\nsobre la manera en que es vivia a R\u00fassia en mig dels anys vuitanta.\nUna xerrada plena de detalls, fascinant.<\/p>\n\n\n\n

Ja a\nla Universitat, en els interromputs estudis de Biologia, em recordo\nllegint \u00abEl jugador\u00bb de Dostoievski, al Bar de la facultat. Era una\nedici\u00f3 vermella de cl\u00e0ssics que venien de regal amb les \u00abChocolates\nValor\u00bb. A l\u2019Argentina vaig poder llegir \u00abLa Mare\u00bb del Gorky.<\/p>\n\n\n\n

Fa\ntres anys, a partir de les lectures de l\u2019Emanuel Levinas,\nm\u2019apropava a \u00abEls germans karamazov\u00bb tamb\u00e9 del Dostoievsly. En\nl\u2019obra del fil\u00f2sof hi \u00e9s present i em va semblar important\nincorporar-lo. L\u2019any passat, en una situaci\u00f3 com la d\u2019ara, en\nque tanquem el curs i obrim el temps lent de l\u2019estiu austral, em\nvaig regalar \u00abCrim i C\u00e0stig\u00bb del mateix autor.<\/p>\n\n\n\n

Avan\u00e7at\nl\u2019estiu i despr\u00e9s d\u2019alguns altres cl\u00e0ssics, vaig decidir – a\npartir de recomanacions d\u2019un parell de tuitaires que segueixo – que\nera el moment d\u2019adre\u00e7ar-me a alguna de les grans novel\u00b7les de\nTolstoi. Encarregat \u00abGuerra i pau\u00bb, les m\u00e9s de mil p\u00e0gines van\narribar en un paquet marr\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El\nmeu atreviment va tenir un mal c\u00e0lcul. Quan semblava que encaminava\nla lectura, la decisi\u00f3 de les autoritats provincials a fer\nretallades en educaci\u00f3 va propiciar que ens mobilitz\u00e9ssim primer.\nDespr\u00e9s, uns imperatius acad\u00e8mics van fer canviar prioritats.\nTextos, lectures urgents, informes, escrits, etc. Lentament, \u00abGuerra\ni pau\u00bb s\u2019apagava i nom\u00e9s hi podia dedicar petits fragments\ndesconnectats.<\/p>\n\n\n\n

La primera vegada que vaig associar la paraula Alzheimer amb la mare va ser al juliol del 2019. Tenia una visita programada i feia poques setmanes que el pare s\u2019havia mort. Vam quedar desconcertats. Sab\u00edem que la mare tenia problemes de mem\u00f2ria per\u00f2 no hi hav\u00edem posat nom. La paraula per\u00f2 feia temps que estava escrita a la fitxa del metge.<\/p>\n\n\n\n

La segona vegada ja va ser, sis mesos m\u00e9s tard, en una altre visita. Aquesta vegada, m\u00e9s preparats, el metge ens va donar algunes dades de com encarar la malaltia. Sobre tot no infantilitzar el malalt i va fer servir una met\u00e0fora cinematogr\u00e0fica per a poder entendre com ho vivia la mare. Ens va dir que ens imagin\u00e9ssim anar a veure \u00abEl senyor dels anells\u00bb al Cinema i que, al cap de cinc minuts de comen\u00e7ar, ens traguessin de la sala. Despr\u00e9s, passats cincs minuts, pogu\u00e9ssim tornar a entrar i intent\u00e9ssim seguir el fil. Quan sembla que podem seguir-lo, altre cop fora de la sala i aix\u00ed successivament. Al final ja no series capa\u00e7 d\u2019entendre la pel\u00b7l\u00edcula ni recon\u00e8ixer els del vest\u00edbul, ni qui t\u2019acompanya ni tant sols els propis records. <\/p>\n\n\n\n

Per\naix\u00f2, la lectura fragmentaria de \u00abGuerra i pau\u00bb comporta buits que\nno hi ha manera que pugui emplenar. Recordo una festa d\u2019homes\nrussos ben borratxos de vodka en un petit palau. S\u00e9 que hi ha un\npersonatge moribund envoltat de molta gent que li fa el dol. Passa a\nSant Petesburg o a Mosc\u00fa? Hi ha personatges que estan enamorats per\u00f2\ns\u00f3c incapa\u00e7 de situar-los. El que em ve a la mem\u00f2ria \u00e9s de\n\u00abGuerra i pau\u00bb o s\u2019hi apareixen personatges de \u00abCrim i C\u00e0stig\u00bb?<\/p>\n\n\n\n

Aquest\nnano s\u00e9 que el conec, toca el piano, segur que el conec. L\u2019alegria\ndel retrobament s\u2019encomana i els petons i les abra\u00e7ades son sempre\nbenvinguts. La mare \u00e9s simp\u00e0tica i sempre sap fer que els altres se\nsentin c\u00f2modes. \u00c9s la \u00abNena de Cal Torres\u00bb i des dels quatre anys\nque ven galetes amb una caixa sota els peus. \u00c9s venedora! La mare \u00e9s\nla mare encara que la mem\u00f2ria li juga males passades.<\/p>\n\n\n\n

Ara,\nquan quasi porto dues-centes p\u00e0gines m\u2019apareix el Pr\u00edncep Alexei.\nI t\u00e9 una germana. Em sona molt per\u00f2 no puc fer l\u2019enlla\u00e7. Tosltoi\nvol ajudar-me i fa refer\u00e8ncia al Pierre. Aquest em sona m\u00e9s. Em\nsembla que \u00e9s el que admirava a Napole\u00f3 i havia estat a l\u2019escena\ndels russos borratxos. No n\u2019estic segur.<\/p>\n\n\n\n

Un\nvideotrucada? No m\u2019agrada la tecnologia, vaig n\u00e9ixer massa aviat.\nUna imatge, salutacions, somriures. El de la barba em sona molt. Oh,\ni hi ha la Maricel. I la del darrera \u00e9s la Magdalena. \u00a1qu\u00e9 guapa\nque est\u00e1s Magdalena! Cuando sea mayor quiero estar como t\u00fa, oz\u00fa!<\/p>\n\n\n\n

Quan\nvindreu? No ho s\u00e9 mare, aqu\u00ed a l\u2019Argentina tamb\u00e9 tenim el virus,\nno \u00e9s f\u00e0cil. Quan vingueu anirem a Vilafranca. Ja hi ets a\nVilafranca, mare. Apreta amb les mans el llibre de poemes del Mart\u00ed\ni Pol. Pot llegir poemes per que aix\u00ed no perd el fil. Pot llegir-lo\ntantes vegades com vulgui.<\/p>\n\n\n\n

Pierre,\nAlexei, Anna Paulova, Vassili, Anna Mijailova, … dubto si tirar\nmolt endarrere o seguir llegint i mirar de lligar caps. Ara que ve el\ntemps lent de l\u2019estiu potser podr\u00e9 fer una lectura sense\ninterrupcions. \n<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2\nla mare busca trobar el fil i jo tamb\u00e9 busco trobar-lo llegint unes\np\u00e0gines abans d\u2019adormir-me. Busco trobar el fil per\u00f2 ara no de\nTolstoi, ara d\u2019aquest escrit que potser dem\u00e0, ara, pugui recordar.<\/p>\n\n\n\n

Bona\nnit Mare<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sempre m\u2019ha agradat R\u00fassia i la seva \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia. Des de ben petit he somiat amb la ruta de Miquel Strogoff \u2013 ten\u00edem un c\u00f2mic de Bruguera a casa – i noms com el del Volga, Irkutsk o Omsk m\u2019eren … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,10],"tags":[],"class_list":["post-374","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-perdon-por-el-ruido"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=374"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":379,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions\/379"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}