{"id":351,"date":"2021-06-23T19:53:41","date_gmt":"2021-06-23T22:53:41","guid":{"rendered":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/?p=351"},"modified":"2021-06-23T20:00:26","modified_gmt":"2021-06-23T23:00:26","slug":"lultim-quatre-de-vuit","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/lultim-quatre-de-vuit\/","title":{"rendered":"L&#8217;\u00faltim Quatre de vuit"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed-youtube wp-block-embed is-type-video is-provider-youtube wp-embed-aspect-4-3 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"4de8 -  Zona Franca (25\/06\/2006)\" width=\"640\" height=\"480\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/xhA_WpiGjB0?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>Ara fa quinze anys\ndescarregava el meu \u00faltim quatre de vuit. Ho feia perqu\u00e8, una\nsetmana despr\u00e9s, enfilava cam\u00ed cap a aquestes terres on he viscut\nels \u00faltims anys. Terres que s\u00f3n casa.<\/p>\n\n\n\n<p>El Quatre de vuit \u00e9s\nun castell frontera. Ho \u00e9s ara i ho era \u2013 encara m\u00e9s \u2013 al segle\nXX. Ho \u00e9s ara perqu\u00e8 \u00e9s una construcci\u00f3 que necessita d\u2019una\ncerta t\u00e8cnica, d\u2019un cert nombre de persones sostenibles en el\ntemps i d\u2019una estructura associativa que ja no s&#8217;improvisa.\nProbablement la gent del m\u00f3n casteller compartir\u00e0 aquestes\nafirmacions.<\/p>\n\n\n\n<p><p>Ho era el segle\npassat per que realment marcava el l\u00edmit superior dels castells. Era\ntan important que es va guanyar el sobrenom de \u00abCarro gros\u00bb i a ben\nsegur que se\u2019l mereixia. Tant sols visitant les estad\u00edstiques es\npot comprovar com n\u2019era de car de veure.<\/p><!--more--><\/p>\n\n\n\n<p>Per fer-nos una\nidea, quan jo vaig fer castells amb els verds de Vilafranca al pom de\ndalt &#8211; des del 1976 fins el 1980 \u2013 vaig pujar-lo onze vegades i\nnom\u00e9s en vaig arribar a baixar-ne de dos. Ni parlar del tres de vuit\no la torre els quals no vaig aconseguir coronar mai. El l\u00edmit era\nclar i els castells superiors que avui coneixem tenien la mateixa\npossibilitat de ser reals \u2013 en la imaginaci\u00f3 d\u2019un nano de 8 o 9\nanys &#8211; com qualsevol tit\u00e0 de la mitologia cl\u00e0ssica.<\/p>\n\n\n\n<p>Tornem a aquell\n\u00faltim carro gros de finals de juny del 2006. Als Castellers de\nSants, la temporada 2006, ens presentava diferents reptes tant\nt\u00e8cnics com socials. Els t\u00e8cnics demanaven la renovaci\u00f3 peri\u00f2dica\nde la canalla i la substituci\u00f3 d\u2019alguns elements \u2013 entre ells jo\nmateix \u2013 del tronc. Els socials es caracteritzaven per seguir sent\nla colla que sortia a les actuacions amb el casc de taekwondo. Aix\u00f2\nvolia dir que no es podia associar augmentar la protecci\u00f3 de la\ncanalla amb l\u2019estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga i ser m\u00e9s\ntemeraris. Per desgr\u00e0cia, la q\u00fcesti\u00f3 social va quedar desdibuixada\nunes setmanes despr\u00e9s a nivell general del m\u00f3n casteller.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a la\nt\u00e8cnica, ven\u00edem de caure d\u2019un quatre de vuit tant sols un mes\nabans i vam haver de treballar contrarellotge per tenir a punt la\nrenovaci\u00f3 de la canalla. L\u2019aposta, recordo els di\u00e0legs amb la\nMireia i l\u2019Aina, era arriscada i la vam pensar molt.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan va arribar el moment, el quatre estava a punt. A pla\u00e7a, despr\u00e9s dels darrers comentaris a la canalla, vaig ocupar el meu lloc per pujar. L\u2019Alfred, el meu segon, s\u2019estrenava en els castells de vuit. Cometaris d\u2019\u00e0nim. \u00c9rem a la Zona Franca de Barcelona i la nostra rengla mirava cap Montju\u00efc. A la dreta, lluny, el mar.<\/p>\n\n\n\n<p>Pugem sobre la pinya\ni despr\u00e9s ens col\u00b7loquem. Comprovem les mides i el donem per bo amb\nuna senyal a l\u2019Andreu, el cap de colla. El castell puja tranquil i\na difer\u00e8ncia d\u2019un mes abans, no se\u2019ns obra. La canalla comen\u00e7a\na pujar i sembla que tot va b\u00e9. Al cap de poca estona, concentrat,\nsento l\u2019acompanyament de l\u2019aleta i els castell comen\u00e7a a tenir\nun lleuger tremol\u00ed per\u00f2 sense perdre mides. \n<\/p>\n\n\n\n<p>Quan comen\u00e7o a\nescoltar els crits d\u2019alegria me n\u2019adono que ho estem fent, estem\ncanviant el pom de dalt, estem comen\u00e7ant a escriure el futur, estem\nenfilant la temporada. Veig la canalla passar, els dosos, el moviment\ndels quints. Aqu\u00ed m\u2019aturo.<\/p>\n\n\n\n<p>Alliberat del pes i\nde la responsabilitat penso en mi i en el que ara comen\u00e7o. Penso en\nel que tanco i en el que s\u2019obra. Penso en el conegut i el que estar\nper con\u00e8ixer. Perdo la mirada i quan la retrobo s\u00f3n els ulls de\nl\u2019Alfons, al meu davant compartint pis, els que em miren. Una\nll\u00e0grima em delata per\u00f2 ell em retorna un rostre de comprensi\u00f3,\nd\u2019entendre el moment, d\u2019acompanyament. Els companys tamb\u00e9 se\nn\u2019adonen del moment.<\/p>\n\n\n\n<p>Em toca baixar.\nAbra\u00e7ades, \u00e0nims i crits. Euf\u00f2ria i promesa de futur. Un cop\nacabada l\u2019actuaci\u00f3 per\u00f2 el sentiment canvia. Final de revetlla.\nFinal de trajecte. Consci\u00e8ncia de que potser \u2013 com aix\u00ed ha sigut\n\u2013 era l\u2019\u00faltim.<\/p>\n\n\n\n<p>Les coincid\u00e8ncies\ndel temps han fet que tamb\u00e9 a finals de juny, per\u00f2 d\u2019ara fa dos\nanys, el pare fes el seu \u00faltim \u00abquatre de vuit\u00bb. Com el meu\ncastell, ell tamb\u00e9 n\u2019anticipava un de m\u00e9s paradoxal i n\u2019era\nconscient del que significava. Anys enrere incl\u00fas n\u2019hav\u00edem parlat\nalguna vegada.<\/p>\n\n\n\n<p>Era conscient que\nmarxava i que deixava un llegat. Un llegat de cura pels altres, un\nllegat de bondat. Una mirada que s&#8217;estenia per cuidar a la Mare, el\nSalva, la Tieta Maria. Una mirada que es fa present m\u00e9s enll\u00e0 del\ncercle familiar i abasta a tanta gent. A molta gent. \n<\/p>\n\n\n\n<p>Avui, dos anys\ndespr\u00e9s, no deixo de pensar-hi. No puc deixar de pensar-hi\nrelacionant les dues efem\u00e8rides. S\u2019hi sumen, en aquest fred mes de\njuny austral &#8211; de tants finals i recomen\u00e7aments en l\u2019hemisferi\nnord \u2013 les partences de dues persones admirad\u00edssimes aqu\u00ed a\nl\u2019Argentina: l\u2019escriptor Juan Forn i el soci\u00f2leg i fil\u00f2sof\nHoracio Gonz\u00e1lez. Dues persones amb qui m\u2019he sentit convidat a\nformar part d\u2019aquest poble tant complex que habita aquests\nterritoris.<\/p>\n\n\n\n<p>Al pare potser li\nhauria agradat la met\u00e0fora castellera. Probablement aquestes no\ntenen gaire sentit per a les persones del entorn d\u2019aquestes dues\nfigures. Per\u00f2 em sembla que a ells els hi agradarien. De totes\nmaneres, per tancar aquest text, he trobat aquestes paraules del\nmateix Juan Forn que segur que tamb\u00e9 ens donen aixopluc: \u00abmorir es\ncomo nadar en la noche\u00bb. \n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ara fa quinze anys descarregava el meu \u00faltim quatre de vuit. Ho feia perqu\u00e8, una setmana despr\u00e9s, enfilava cam\u00ed cap a aquestes terres on he viscut els \u00faltims anys. Terres que s\u00f3n casa. El Quatre de vuit \u00e9s un castell &hellip; <a href=\"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/lultim-quatre-de-vuit\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,10],"tags":[],"class_list":["post-351","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-perdon-por-el-ruido"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=351"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":353,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/351\/revisions\/353"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}