{"id":340,"date":"2021-04-26T16:46:47","date_gmt":"2021-04-26T19:46:47","guid":{"rendered":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/?p=340"},"modified":"2021-04-26T16:52:05","modified_gmt":"2021-04-26T19:52:05","slug":"els-deus-inaccessibles-de-miquel-angel-riera","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/els-deus-inaccessibles-de-miquel-angel-riera\/","title":{"rendered":"“Els d\u00e9us inaccessibles” de Miquel \u00c0ngel Riera"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Foto feta des de l’Illa Flaubert<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A Cadaqu\u00e9s, si us asseieu a la platja, al costat de l\u2019Hostal, podeu veure – a la dreta, al fons, a mig cam\u00ed – un illot que es troba unit a la terra per un pont amb diverses voltes. \u00c9s un illot petit amb alguns pins i que s\u2019endinsa al mar, pel cant\u00f3 obert, d\u2019una manera fer\u00e9stega. Ignoro si t\u00e9 nom per\u00f2 per a mi sempre ha estat l\u2019Illa Flaubert.<\/p>\n\n\n\n

El nom li vaig\nposar per que la primera vegada que vaig anar a Cadaqu\u00e9s \u2013 inicis dels noranta\n\u2013 estava amarat de la lectura d\u2019un llibre. Hi ha llibres que deixen empremta i\nno saps molt b\u00e9 per qu\u00e8. Per\u00f2 tinc ben clar de l\u2019Illa Flaubert<\/em><\/strong> del Miquel \u00c0ngel Riera<\/strong> n\u2019\u00e9s un d\u2019ells.\nL\u2019illa de la novel\u00b7la era l\u2019illa de Cadaqu\u00e9s. En realitat, jocs de la\nimaginaci\u00f3, mentre el llegia, l\u2019illa sempre l\u2019havia situat en un lloc indefinit\ndel Maresme. \u00c9s curi\u00f3s que no l\u2019hagu\u00e9s associat amb la Mallorca original de\nl\u2019autor. Per\u00f2 el cert \u00e9s que, des d\u2019aleshores, es troba a Cadaqu\u00e9s.<\/p><\/p>\n\n\n\n

Fa un dies,\nmentre esperava alg\u00fa, em vaig trobar al costat d\u2019una de les llibreries de casa\nrepassant els lloms dels llibres. Mentre anava descansant la mirada entre\ndiferents noms i autors se\u2019m va clavar la del nom del Miquel \u00c0ngel Riera<\/strong>. No era l\u2019Illa<\/em><\/strong> sin\u00f3 un altre t\u00edtol que no\nhavia llegit. Emp\u00e8s per la curiositat  i\nfent un apart en d\u2019altres lectures, vaig asseure\u2019m a fora mentre esperava.<\/p>\n\n\n\n

Faig un petit inc\u00eds. El llibre l\u2019Illa Flaubert<\/em><\/strong> fa molt de temps que no el trobo a casa. Com passa amb els llibres \u2013 i els discs \u2013 passen de m\u00e0 en m\u00e0 i no tornen al primer tenidor. A difer\u00e8ncia d\u2019alguns llibres que tinc, que no s\u00f3n meus i que puc identificar-ne el propietari\/a sense dubtar-ho, en tinc d\u2019altres que no s\u00e9 com es que estan aqu\u00ed, a casa. Amb els que falten passa el mateix. Alguns no s\u00e9 quin cam\u00ed van prendre i l\u2019Illa<\/strong><\/em> n\u2019\u00e9s un d\u2019ells.<\/p>\n\n\n\n

Continuem amb la troballa. El llibre, Els d\u00e9us inaccessibles<\/em><\/strong>, comen\u00e7a amb una prosa que evocava alguna cosa. Una manera instim\u00edssima de narrar. En pocs segons s\u2019havia creat una atmosfera \u00fanica i reconeixible. L\u2019autor de l\u2019Illa<\/em><\/strong> em trobava de nou, m\u2019atrapava de nou.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s afegir que\nel llibre t\u00e9 una trama pertorbadora que genera incomoditat. A  l\u2019hora \u00e9s d\u2019una bellesa colpidora. S\u2019hi fa\npresent, a m\u00e9s, un paisatge on la vinya hi t\u00e9 protagonisme, un paisatge familiar.\nNo s\u00e9 si \u00e9s un llibre que recomanaria. Hi ha llibre o autors que s\u00f3n ben\nparticulars i no pertanyen a l\u2019universal. Per\u00f2 com les muntanyes que\nprecedeixen grans serralades o pics imponents, tenen alguna cosa que a mi,\nparticularment, em crida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Cadaqu\u00e9s, si us asseieu a la platja, al costat de l\u2019Hostal, podeu veure – a la dreta, al fons, a mig cam\u00ed – un illot que es troba unit a la terra per un pont amb diverses voltes. \u00c9s … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,10],"tags":[],"class_list":["post-340","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","category-perdon-por-el-ruido"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=340"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":344,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions\/344"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/maricelart.com\/blogxavi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}